2046 és una multiproducció, a mig camí del Vell Continent i la terra del Sol Naixent, on els amants del cinema d'autor podran trobar-hi “les imatges més belles del cinema dels darrers anys” i gaudir dels aspectes tècnics més destacats de l'art cinematogràfic.

Títol original: 2046

Director, productor i guió: Wong Kar-Wai

Producció: Jet Tone Films, Arte France, France 3 Cinéma, Paradis Films, Orly Films, Classic Film, Shanghai Film Corp.

Fotografia: Christopher Doyle, Lai Yiu-Fai i Kwan Pun-Leung, en color Duboi

Disseny de producció: William Chang

Música: Peer Raben i Shigeru Umebayashi

Muntatge: William Chang

Durada: 123 minuts

Nacionalitat: Hong Kong-França-Itàlia-Xina

Intèrprets: Tony Leung (Chow Mo-Wan), Gong Li (Su Li-Zhen), Takuya Kimura (Tak), Faye Wong (Wang Jing-Wen) Zhang Yiyi (Bai-Ling), Carina Lau (Lulu/Mimi) Wang Sum (Sr. Wang), Lam Siu-Ping (Ping), Maggie Cheung (Su Li-Zhen original)

Els conceptes d'espai i de temps prenen nous significats a les mans de Wong Kar-Wai, per a molts el gran geni del cinema contemporani qui, amb només vuit pel·lícules, ha revolucionat la narrativa audiovisual del setè art. El seu cinema és cinema d' autor en majúscules. Creador d'atmosferes, de moments, de sensacions, Wong Kar-Wai manipula el temps al seu gust, l'escurça i l'allarga; en definitiva, el deforma i l'adapta al món intern dels seus personatges, uns éssers desubicats, els esforços dels quals per estimar i ser estimats es veuen impossibilitats per les seves circumstàncies i les del seu entorn.

2046 és la darrera proesa del director de Hong Kong. Poques vegades un títol ha sabut resumir amb tanta precisió l'essència d'una pel·lícula i alhora representar tantes coses. 2046 és el número d'una habitació d'hotel, el títol d'un relat de ciència-ficció, un misteriós tren que porta la gent a un hipotètic futur, però sobretot és un racó de la ment, un moment concret, ideal, un espai del qual ningú ha tornat.

Un cop acabada la trama principal, el director fa sortir a escena Chow, un vividor amant del joc, i així dota la pel·lícula d'una estranya sensació d'inconclusivitat. Deu anys després, Wong Kar-Wai recupera l'època —Hong Kong als 60— i dos dels personatges: Su Li-Zhen, l'amor vertader del protagonista de Days of Being Wild i Chow Mo-Wan. La pel·lícula, In the Mood for Love (2000), narra la relació d'ells dos, ja casats, quan descubreixen que les seves respectives parelles són amants. La seva és una de les més belles històries d'amor del cinema però finalment no s'arriba a consumar.

A 2046 ens trobem de nou amb Chow, però ell ja no és el mateix. El periodista callat i introvertit ha tornat a la seva vida de playboy jugador i sobreviu escrivint relats eròtics. La pel·lícula ens narra la seva solitària existència a través de diverses nits de Nadal (de 1966 a 1969) i de la seves relacions amb diferents dones. Viu el moment, però la seva ment es troba al 2046, a l'habitació d'hotel on uns anys abans es refugiava amb Su Li-Zhen per escriure relats d'arts marcials. 2046 és la seva Arcàdia, el seu paradís perdut, el lloc on habita el seu fantasma, el fantasma de l'amor de la seva vida, la dona que busca i que no troba en totes les altres dones.

El personatge de Chow recorda al Juan Carlos Echepare de Boquitas pintadas del novel·lista Manuel Puig o al Marcelo de La dolce vitta de Fellini. D'altra banda, 2046 seria el Macondo de Gabriel García Márquez o el Rosebud d'Orson Welles a Citizen Kane .

Al cinema de Wong Kar-Wai la forma predomina sobre el contingut. Embolcalla històries senzilles amb una fascinant posada en escena on tots els elements —sobretot la música i la fotografia— juguen un paper essencial. La repetició és, doncs, una constant en la seva obra perquè l'evolució, el canvi, s'explica a través dels petits detalls. A 2046 porta aquesta constant al límit. La pel·lícula és una gran simfonia amb crescendos i di minuendos , fortes i fortissimos , pianos i pianissimos on les imatges descriuen el convuls món intern del protagonista. La seva ment va del present al passat i del passat al futur per tornar de nou al present. 2046 és un conjunt d'instants fugaços enmig de llacunes, que idealitzen alhora que recreen els records de Chow Mo-Wan d'un temps viscut i alhora somiat. El director es recrea, mitjançant l'ús de la càmara lenta, en la descripció dels llocs i sobretot de les dones (postures, gestos, mirades, la forma de moure's i caminar) imitant el funcionament de la ment humana, selectiva i repetitiva. I amb la intenció de captar l'emoció exacta al moment idoni, Wong Kar-Wai construeix les imatges més belles del cinema dels darrers anys. Imatges pures i sinceres articulades en una harmoniosa coreografia de colors i textures que flueixen al ritme de la partitura i emfatitzen el moviment dels cossos. Cada fotograma de 2046 és d'una perfecció i exquisidesa extremes.

Com és habitual en les obres de Wong Kar-Wai, la meravellosa banda sonora de la pel·lícula conté alguns dels grans temes de la música llatinoamericana (les versions de «Siboney» i «Perfidia» de Xavier Cugat que ja sonaven a Days of Being Wild ) i un de Nat King Cole, però aquesta vegada unides a fragments de l'òpera Norma de Bellini i a peces extretes de bandes sonores de pel·lícules d'indiscutibles mestres del cinema europeu com Fassbinder, Truffaut o Kieslowski, sense oblidar el tema principal del japonès Shigeru Umebayashi (autor també del tema central d' In the Mood for Love ).

Quant als actors, el director de Hong Kong torna a confiar el paper protagonista a Tony Leung —un dels millors actors del cinema asiàtic, premiat a Cannes per la seva interpretació a In the Mood for Love . Leung aconsegueix dotar de vida un personatge tan complex com Chow Mo-Wan, que es mou entre el cinisme, la passió i la solitud. Entre els altres actors ens trobem a vells coneguts de la cinematografia de Wong Kar-Wai, com les actrius Faye Wong, Carina Lau o la fugaç intervenció de Maggie Cheung com a Su Li-Zhen, l'antic amor de Chow (que encara que només apareix durant uns 30 segons el seu esperit és present a tota la pel·lícula) i d'altres de nous com la musa ja consagrada del cinema asiàtic Gong Li, l'estrella emergent Zhang Yiyi o l'ídol pop japonés Takuya Kimura. Tots ells ens ofereixen una de les seves millors interpretacions.

En definitiva, 2046 és una metàfora sobre el poder de la memòria i de l'atracció que exerceix en nosaltres. Però també ho és de la voluntat de canvi, una projecció al futur no exempta de por i incertesa cap allò desconegut que tant pot fer-se realitat com quedar-se en simple promesa.