Opinió Privada: cine "Resident Evil: Apocalypse"

Resident Evil: Apocalypse és la segona part de la saga del videojoc portat a la gran pantalla, una pel·lícula arribada de Hollywood que sembla tenir per objectiu rebentar les taquilles i malgastar les mínimes neurones dels espectadors.

El pit de Milla Jovovich

Abans de tot vull deixar clares dues coses. La primera: no, no sóc cap purista intel·lectualoide que renega del cinema d'acció made in Hollywood perquè resulta que no és prou digne per segons quines ments suposadament erudites. Una pel·lícula d'acció no forçosament ha d'anar lligada a un guió superflu o a una direcció potinera, ans al contrari. Si no em creieu, i si encara hi sou a temps, aneu a veure Collatreral o El mite de Bourne i entendreu a què em refereixo.

La segona cosa que vull aclarir és que, el que sí que no em diu massa res són els videojocs. Tret, això sí, d'algunes excepcions que es limiten als jocs esportius que t'animen les ressacoses tardes de diumenge. És per això que puc afirmar, amb el cap ben alt, que no he tingut mai entre les meves mans cap exemplar de la saga Resident Evil , un joc que combina terror i aventures, i que, resumint, consisteix a acabar amb una plaga de zombis que ocupen una ciutat destrossant tot el que es troben al seu pas. Val a dir que, tot i la meva ignorància respecte al tema, la saga es veu que és una supervendes amb milers d'adeptes a tot el món que l'han elevat a la categoria de clàssic.

Dit tot això ja podem entrar en matèria. Tot i no haver jugat als Resident Evil el que sí que he patit a les meves carns és la translació d'aquests jocs a imatge real, és a dir, les seves adaptacions cinematogràfiques. La primera, que es va estrenar fa uns dos anys, la vaig veure fa aproximadament sis mesos en DVD. Les úniques coses que en recordo són un afroamericà que moria per obra i gràcia d'una computadora que el feia literalment a trossets amb un raig làser, i la protagonista, Milla Jovovich, una actriu que, si ens fixem en les pel·lícules en què ha participat ( El Cinquè Element i Joana d'Arc , entre d'altres), s'hauria de plantejar canviar d'agent. Jovovich interpretava Alice, una espècie de nova versió de la Ripley d' Alien , que despatxava els monstres que poblaven la pel·lícula mentre es passejava amb el vestit més curt per a una heroïna d'acció que jo hagi vist mai (amb permís de Lara Croft!).

Aquests dos records reflecteixen perfectament l'«impacte» que em va causar el film: no vaig tardar a qualificar-lo de pel·lícula kleenex : usar i llençar! La pel·lícula va ser dirigida per Paul W. S. Anderson (no confondre amb el gran Paul Thomas Anderson, director de Boogie Nights o Magnolia ), un home que ja havia adaptat un altre videojoc, Mortal Kombat. Anderson ha estat definit pel crític Roger Ebert com «un ésser genèticament perfeccionat per un equip de científics per crear pel·lícules dolentes, que sempre donen diners» . És cert, Resident Evil no s'aguantava per enlloc, però les xifres canten: va recaptar més de cent milions de dólars, que no està gents malament, tenint en compte que va costar relativament poc.

Amb aquest precedent us podeu preguntar com se'm va ocórrer anar a veure la segona part, que es va estrenar el mes de novembre passat, i que duu per títol Resident Evil: Apocalypse . Doncs molt senzill: era triar entre això o veure, durant dues hores, com Richard Gere aprèn a ballar tangos a Shall We Dance?.

Resident Evil: Apocalypse comença amb un resum del que succeïa a la primera part (a mi em va fer un gran favor!) i enganxa la història exactament on l'havíem deixat: en una ciutat arrasada per un virus, creat per la poderosa organització Umbrel·la, que ressuscita els morts i que els confereix una mala llet i una gana que els fa carregar-se i menjar-se tot ésser viu que es troben. Enmig d'aquest caos apareix Alice, mig despullada (perquè surt d'una operació de no se sap ben bé què), que no tarda en armar-se i acabar la feina que havia deixat pendent a la primera part. Alice s'uneix a un grup de supervivents que la única manera que tenen de sobreviure és rescatant la filla d'un dels col·laboradors d'Umbrel·la, que ha quedat atrapada a la ciutat i que els servirà de passaport cap a la salvació. A partir d'aquí el que succeeix és tant enrevessat que no val la pena intentar desxifrar-ho, tot i que els seguidors del videojoc no tindran cap problema perquè s'ha dit i repetit que, a diferència de la primera part, Resident Evil: Apocalypse n'és una adaptació molt més fidel.

Tot i que en aquest cas la pel·lícula canvia de director (Anderson estava ocupat dirigint una altra “perla” que ens arriba d'aquí a no res, Alien vs. Predator , quina por...!), el resultat final no difereix massa de la primera: un guió molt enrevessat però amb més forats que un formatge gruyere ; uns personatges carregats de tòpics i col·locats per satisfer tots els sectors de la població (el grup al qual s'uneix Alice està format per un hispà dur, una noia amb més testosterona per centímetre quadrat que el governador Schwarzenegger, un negre que tot i estar apunt de morir cada deu segons, no para de fer brometes...); un muntatge precipitat i barroer; escenes suposadament emotives que fan més riure que res més (l'escena on Alice s'adona que un monstre de més de dos metres havia estat el seu xicot, és del tot delirant!); un excés d'ensurts... En definitiva, la cosa queda reduïda a un videoclip que no aporta res de nou al gènere i que deixa les portes obertes a una més que probable tercera part.

I al mig de tot aquest cacau m'hi trobava jo, intentant entendre el que m'explicaven, intentant desxifrar el que m'ensenyava una càmera que no es parava de moure i intentant veure si a Milla Jovovich se li escapava algun pit en les escenes que sortia lleugera de roba, per tal d'animar-me una mica.

Resumint, Resident Evil: Apocalypse no és, en absolut, una obra mestra. El que no se li pot negar és que és honesta i no enganya a ningú. Són noranta-tres escassos minuts d'acció pura i dura que de ben segur deixaran satisfet a més d'un. Potser el meu error és no ser un seguidor dels videojocs i per això no la vaig saber apreciar. Al final, però, vaig aconseguir veure el pit de Milla Jovovich.

	Resident Evil: Apocalypse
	Jordi Port, estudiant de Publicitat i Relacions Públiques a l'EUCC