Telemercato

Borja Sánchez,
estudiant de Publicitat i Relacions Públiques a l'EUCC

Les seccions de comunicació dels mitjans, durant el darrer estiu, semblaven més pròpies d'un diari esportiu. Declaracions i contradeclaracions, negociacions amunt i avall, etc. I és que on hi hagi diners pel mig...

Els principals clubs de futbol d'Europa van entrar, a mitjans de la dècada dels noranta, en una voràgine consumista que els portava a gastar-se vertaderes fortunes en fitxatges, de dubtosa rendibilitat, que s'anaven anunciant a contagotes mentre la competició estava aturada. Aquest fenomen, que a Itàlia es va batejar com a Calciomercato , va ser d'allò més agraït pel sector de la premsa esportiva, que va trobar en la rumorologia , en el « tal como adelantó este periódico hace unas semanas .. », la manera de mantenir les vendes mentre els principals protagonistes de l'esport rei estaven de vacances. En els darrers anys, però, la crisi econòmica ha acabat afectant el món del futbol fins al punt que, aquest estiu, el mercat de fitxatges s'ha vist superat pel telemercato , marcat per la finalització dels contractes de grans estrelles, d'una banda, i l'entrada del nou govern en la direcció de la televisió pública, de l'altra.

La primera gran bomba del mercat mediàtic va ser l'intercanvi de cromos, al més pur estil dels que es fan al calcio , entre Telecinco i Antena 3, fet que va provocar que a finals de maig aparegués, per agències, un titular més propi del mercat futbolísitc que del televisiu: « Telecinco dice que Antena 3 “opta por comprar con dinero lo que no puede conseguir con talento”». El mateix dia s'anunciava el fitxatge de Montserrat Domínguez, conductora de La mirada crítica de Telecinco, per encarregar-se de l'informatiu matinal i la tertúlia política d'Antena 3. Ara bé, molt més sonats van ser els canvis de samarretes de Maria Teresa Campos i d'Ana Fotocopia Quintana.

La primera ja fa setmanes que la veiem als matins fent el mateix que feia a l'altra cadena, mentre que la segona encara no ha pogut debutar a la cadena que la va veure créixer ja fa anys a causa de la seva doble maternitat. Ara, després de 5 mesos d'incògnita, ja sabem que Quintana ocuparà la franja horària d'una Carolina Farré que ha estat una més que digna competidora de Campos; de qui s'ha quedat a unes dècimes en l'audímetre. Farré, per la seva banda, haurà de pagar el peatge de la fama i fer-se càrrec del Gran Hermano Vip. A la tarda, A tu lado és pràcticament intocable gràcies als excel·lents resultats que dóna a Telecinco (esclar que amb Agustín Bravo de competència...) I és que, igual que en el futbol, la inversió econòmica no garantitza resultats, perquè cada any surt un equip petit que juga bé i es cola en competicions europees.

Pel que fa a la cadena pública estatal, amb José Luis Roncal com a cap de programes i Fran Lorente com a cap d'informatius, també ha apostat pels fitxatges de professionals que, així, passen a formar part d'un equip gran. Lorena Verdú, Juan Ramon Lucas, Julia Otero... El cas de la periodista gallega, que feia La columna en català, i que s'embutxacarà 3 milions d'euros per 26 edicions de cireres, ha desencadenat un efecte dominó com el dels porters del calcio el 2001: Albert Om la substitueix a TV3 fent el mateix que feia a RAC 1 pels matins A l'hora del pati i al de Taradell l'ha substituït Xavier Bosch, que, al mateix temps, s'ha vist reemplaçat per Jordi Basté, que va sortir de Catalunya Ràdio com a conseqüència d'un altre canvi de govern. Perquè el món de la ràdio també s'ha vist afectat pels canvis. La mateixa Julia Otero va rebre ofertes per encarregar-se dels matins a RNE, emissora que es va desfer de Nieves Herrero i Antonio Jiménez, i que va apostar per Julio César Iglesias, Olga Viza i Fermín Bocos com a plats forts.

La creació de l'emissora Punto Radio per part del grup Vocento ha acabat de remoure l'univers de les ones hertzianes . El crack del grup és Luis del Olmo, que va anunciar la sortida d' Onda Cero després de 13 anys (Carlos Herrera n'és el substitut) i que, durant tres setmanes, va negociar la incorporació de José María García ( Butanito ), negociacions que van començar amb un « no hay nada decidido» i que van acabar per trencar-se. Així, el fitxatge estrella de la nova emissora és el del català Manel Fuentes, que fa el Problemes domèstics (amb els mateixos col·laboradors que tenia a RAC 1) en català. Manel Fuentes ha estat el més sol·licitat per totes les cadenes i, per negociar, tenia com a punt de partida el mig milió d'euros que cobrava a Telecinco. Ara que el tio s'ho curra perquè a més del programa de ràdio diari, del ...AMF setmanal que ha fet durant l'estiu, aviat serà el cap visible del programa Caiga quien caiga , que va desaparèixer per culpa d'un partit que feia servir la censura per conservar el poder. Ah, per cert, El Gran Wyoming tornarà a les pantalles mitjançant TVE, potser per recompensar-li el greuge de l'anterior govern. Clar que amb 300 milions de les antigues pessetes per 13 programes...

Ja per acabar aquest article —escrit en valencià— vull apuntar un parell de curiositats: la primera és que, Ernesto Sáenz de Buruaga ha rebut l'encàrrec de posar en marxa la televisió autonòmica de Múrcia. Sáenz de Buruaga acomiadava els seus informatius d'Antena 3 amb la mítica « así son las cosas y así se las hemos contado» , frase que il·lustrava el pensament pepero (potser per això és a Múrcia) que ens manipulava no fa tant i que va sortir d'Antena 3 després del retall pressupostari de la cadena, però un cop executada una multimilionària clàusula de blindatge. La segona curiositat és que el món de la publicitat no s'ha escapat del telemercato : a finals de setembre, Bassat Ogilvy va despatxar els qui eren el director general creatiu (José María Lapeña) i la directora creativa executiva (Maribel Muñoz) des de 1997, que van tenir una sortida amistosa.