Hipocresia general

Imaginem-nos una classe plena d'estudiants on s'està plantejant un problema crucial per a les seves vides: volem fer pont el dilluns 11 d'octubre? Què passaria si algú decidís votar no? Què passaria si, a més, plantegés suprimir la festa que origina el debat? Mirades de reprovació , primer; rialles alleugerides pensant que és una broma, després. Però ningú li donaria suport. Ningú el prendria seriosament. Per què? Perquè seria com demanar anar a classe el dia de Nadal!

Aquesta és la hipocresia general de la nostra societat: sóc agnòstic o ateu i celebro el Nadal, sóc anticolonialista o pacifista o independentista o partidari d'un estat laic o tot a la vegada i faig festa (orgullosament i pobre del que me la tregui) el dia 12 d'octubre. I és que fer veure que tens una ideologia queda molt bé; ara: renunciar a un dia de “ pànxing ” per principis... tampoc cal que ens passem. A més, els principis no estan de moda i no tenen futur, ja ho deien aquells: «Ara ets idealista però el temps ja et canviarà.» Així que per què esforçar-s'hi?

Doncs perquè hi tenim dret. Potser som una minoria els que no sentim nostre el 12 d'octubre i potser encara som menys els qui reivindiquem que no sigui festa a Catalunya. Però hi som i volem que se'ns escolti.