Realitat e-real

La informació avui ja no vola a la bodega de càrrega d'un avió. La informació avui ha après a navegar per Internet. S'ha deslliurat de les limitacions de la física. La informació ja no viu al món real, viu a l'hipertext, i conforma una realitat virtual per a qui la llegeix, escolta o mira. La e-realitat la conformen milers de servidors, routers , cables de fibra òptica i finalment monitors. Monitors pels quals s'ha de saber mirar. L'ensinistrament és lent i silenciós. No fa pudor ni soroll ni és pot palpar; ni tan sols té gust a res. Però com l'aire, existeix. La realitat comença a filtrar-se, a descodificar-se, a monitoritzar-se i al final acabem assumint el món així en la web com en el nostre cervell.

Aquest procés de percepció virtual és inversament proporcional al procés de percepció real, i aquí resideix el seu perill. Per tant, a mida que descodifiquem el món virtual, codifiquem el món real. Llavors arriba un punt en què la hiperinformació adquireix nivell de realitat absoluta i la informació sensorial ja no importa. Només importa el que diu o no diu la web. La democratització de la informació que aporta la xarxa de xarxes pot tenir un troià que codifica a plaer la realitat i ens la porta en safata per al nostre consum. I, esclar, el nostre antivirus no detecta res perquè ha estat dissenyat pel mateix troià. Feta la llei, feta la trampa.

Podeu pensar que tot el que he escrit és un exageració, una interpretació catastròfica, una argumentació demagògica. Pot ser. Però no deixa d'amagar una gran veritat. Si no, mireu els vostres hàbits a Internet. Els vostres hàbits de cerca d'informació. No utilitzeu els cercadors com a eina de treball quotidiana? I qui ens assegura que allò que ens ofereix el gran germà Google és el més important? Qui ens assegura, com a mínim, que allò que ens diuen és real? Quins criteris se segueixen per decidir la rellevància de les informacions? No és això una mena de manipulació?

Un exemple. Segur que encara tots recordem la guerra d'Irak, la que encara no ha acabat, i segur que recordem l'incident dels maltractaments de la presó d'Abu Graib. Això, ja no és tan probable. Si més no ja no li prestem atenció. La qüestió és que, buscant informació sobre aquest cas amb el cercador Google, no trobem les proves fotogràfiques de les vexacions d'Abu Graib. I no les trobem perquè no ens les mostra. Censura? Manipulació? O tan sols qüestió de criteris de cerca?

La reflexió: la veritable informació de l'hipertext depèn dels criteris del gran germà Google. I on queda la nostra lliberta t d'opció?