La
ressonància mediàtica és avui dia un tresor
molt desitjat. Una cobertura informativa correcta et pot fer guanyar
fama i diners. Però és també una arma de doble
fil: tant et pot fer pujar a la cresta de l’onada mediàtica
com enfonsar-te en la fossa més obscura de la ignorància.
Però va haver-hi un home que pensava que l’important
no és si parlen bé o malament de tu: l’important
és que parlin de tu. L’important és només
com gestiones aquesta ressonància. Aquest home és
la nostra primera bèstia: P.T. Barnum.
David
Quintana, estudiant de Publicitat i Relacions Públiques a
l’EUCC
La
nostra bèstia va néixer un atípic matí
d’estiu. Núvols de tempesta cobrien el cel d’aquell
5 de juliol de 1810. Mentre el seu pare estenia fems a la plantació
de blat, la seva mare cridava i suava en una habitació de
cortines vermelles. Barnum simplement naixia allà mateix,
a Bethel, Connecticut (EUA).
Amb els anys, les característiques d’aquell dia es convertirien
en les constants de la seva professió. P.T. esdevindria, com
el seu pare, un gran estenedor de fems, però no de fems animals
sinó de fems informatius. Es convertirà en el primer
gran muckcracker1 de
la història de les relacions públiques provocant els
crits de dones i homes amb els seus freaks2
amagats darrere de grans cortines vermelles en enormes escenaris il·luminats
per espelmes groguenques. Barnum es convertirà per sempre en
l’home més gran de l’espectacle.
Circumstàncies
de la vida van portar-lo a dirigir un setmanari a Bethel als vint
anys, on va tenir el seu primer contacte amb la tergiversació.
Durant l’any que va encarregar-se del Herald of Freedom, Barnum
va ser empresonat fins a tres cops i va arribar a passar 60 dies
a la presó federal condemnat per difamació. Després
d’això P.T. va agafar la seva dona, Charity Hallet,
amb qui va tenir quatre filles, i va marxar a New York, on va començar
la seva carrera com a promotor de freaks. Barnum sabia perfectament
que la gent no vol realisme, la gent vol fantasia, vol alliberar-se,
vol morbo, i ell els donava tot això en quantitats obscenes.
El
seu primer contacte amb l’engany de masses va ser gràcies
a Joice Heth, una infermera que deia que havia estat la minyona del
president George Washington. Si això hagués estat veritat
Mrs. Heth havia de tenir 161 anys! Barnum va veure el negoci rodó
i va començar una gira amb l’anciana per tots els EUA.
La cobertura que va obtenir dels mitjans de comunicació va
ser tal que quan es va descobrir que la història era falsa
i que la infermera en realitat era un autòmat fet d’ossos
de balena i goma índia dirigida per un ventríloc (història
filtrada pel propi Barnum3 ) va haver de començar
una altra gira per mostrar el frau a la mateixa gent que abans havia
escoltat amb atenció els relats de la falsa minyona del president
Washington. Quan per fi Mrs. Heth va morir, una autòpsia va
demostrar que l’anciana només tenia uns 80 anys. Barnum
va afirmar als mitjans: «Tots hem estat víctimes d’un
engany», i el van creure. Per coses com aquesta a Barnum se
li atribueix la cita «Cada dia neix un nou idiota».
En
la seva següent campanya de promoció Barnum va descobrir
la necessitat d’implicar els líders d’opinió
per millorar els seus resultats econòmics. A Bridgeport,
Connecticut, P.T. va descobrir un general britànic retirat
que feia 61 centímetres, que pesava 7 quilos i que tenia
una gran verborrea. En realitat el general Tom Thumb era un nen
de cinc anys a qui Barnum va convertir en estrella gràcies
a la seva horda d’agents de premsa4
i a la seva habilitat innata per generar publicity5.
Barnum i el general van arribar a actuar per a personalitats com
el president Lincoln o la reina Victòria del Regne Unit i
van aconseguir, després d’això, el favor del
públic durant prop de tres anys.
Durant
la seva estada per terres britàniques, Barnum va descobrir
el seu següent negoci: una petita cantant sueca amb una veu portentosa
anomenada Jenny Lind. P.T. va decidir promocionar-la als EUA amb el
sobrenom de El Rossinyol Suec. Eren els principis del hyping6
com a activitat professional. Barnum va preparar una presentació
faraònica a New York convidant tots els líders d’opinió
dels EUA i estenent els seus agents de premsa per tot el país.
Aquesta va ser la campanya més professional que Barnum va fer
en tota la seva vida i que més benefici econòmic li
va proporcionar.
En
arribar als 60 anys Barnum va “retirar-se” i va comprar
un circ que en pocs anys es va convertir en el circ més famós
i rentable del món. Era el Barnum & Bailey Circus. L’espectacle
més gran del món. La fama del circ venia provocada
per la quantitat de publicity que generaven els freaks i que difonien
els seus agents de premsa. Freaks com els bessons siamesos Chang
i Eng; Anna Swan, la dona més alta del món; Annie
Jones, la dona barbuda, o Jumbo, l’elefant gegant.
La
dèria de Barnum per la publicity va arribar a tal extrem que
ja molt malalt va enviar a tots els diaris la seva esquela per poc
després desmentir-la i crear així un rumor que fes que
el seu nom passés per última vegada per la portada de
tots els diaris del país. Dues setmanes després, el
7 d’abril de 1891, es publicava la veritable esquela de l’home
que va fer de l’espectacle el negoci més gran del món.
1-
Muckcracker: Literalment ‘remenador de fems’.
Referent a comunicació, és qui difon informacions
falses o tergiversades d’un fet.
2- Freaks: Referent a figures humanes o animals
deformades o inversemblants.
3- Quan P.T. va veure que els ingressos queien es va inventar aquesta
història per revifar el seu negoci.
4- Agent de Premsa: Persona encarregada de difondre
informació no necessàriament vertadera.
5- Publicity: Fet noticiable planificat per aconseguir
ressonància mediàtica gratuïta.
6- Hyping: Activitat d’RP que vol promocionar
un artista per convertir-lo en estrella.
©
publiCCity, 2004. Revista digital de l'Escola Universitària
de Ciències de la Comunicació.